M'ha encantat el comentari d'en Tothosap sobre la uniformitat caligràfica. A vegades pots estar d'acord, altres vegades no tant, però en aquest cas, com dic, a més de gaudir del doble i fí sentit de la lectura de lo que es pot arribar a comunicar en només 8 linees, he volgut deixar aquest apunt perquè al Tothosap no el preocupa si hi ha o no algú darrera -que no hi ha ningú tret dels que ho hem fet- sino el fet de que poguès haver-hi uniformitat cal·ligràfica, i no és el cas.
Hi van haver tantes cal·ligrafies com persones es van decidir a escriure, i tantes n'hi hauran com persones seguiran fent-ho ja que no és ni un dia, ni dos, que s'ha fet això dels cartells. L' important és la pluralitat, el bé comú i no el particular.
Havien retoladors de colors diferents: verds, vermells, blaus i no es van fer servir altres colors perquè no es veien be, no perquè no haguessin estat allà.
"A bon entenedor poques paraules basten".
Gràcies, Tothosap.
Hi van haver tantes cal·ligrafies com persones es van decidir a escriure, i tantes n'hi hauran com persones seguiran fent-ho ja que no és ni un dia, ni dos, que s'ha fet això dels cartells. L' important és la pluralitat, el bé comú i no el particular.
Havien retoladors de colors diferents: verds, vermells, blaus i no es van fer servir altres colors perquè no es veien be, no perquè no haguessin estat allà.
"A bon entenedor poques paraules basten".
Gràcies, Tothosap.
2 comentaris:
Yo también estoy de acuerdo, aquí hemos ampliado el famoso dicho de "para gustos colores" al de "para gustos colores y para colores disgustos", aunque esos disgustos sólo para unos pocos que prefieren disfrazar una democracia, con una oligarquía antinatura prepactada.
Ostres! Podria haver-me posat a pintar jo també tot i tenir la ma dreta enguixada.
Hauria quedat ben diferent!
Publica un comentari a l'entrada