dissabte, 3 d’abril del 2010

Manifestació 3-A


Vull recordar unes paraules abans de començar a escriure. Les porto ben gravades des de fa uns anys:
16/06/2007 - La nova primera autoritat municipal ha inaugurat el mandat anunciant “una nova etapa a Calafell”. Una etapa que ha definit com a “la superació de velles ferides i l’enterrament de la recent història política del municipi” i que té com a objectiu “donar estabilitat, per fi, a l’Ajuntament i recuperar el temps perdut... els tres grups compartim la voluntat de fer de Calafell un municipi d’alta qualitat. Coincidim també en què cal posar Calafell al dia en serveis, equipaments i endreçament general. I en què no s’ha de perdre més el temps. Per això, comprometem que la nova majoria sorgida a l’Ajuntament vagi per feina i tingui l’eficàcia per ensenya.... serà una prioritat absoluta posar en marxa els nous centres educatius i necessaris que el municipi necessita “urgentment”.... els joves rebran una atenció preferent, amb polítiques d’habitatge, d’ocupació i de formació. I que la cultura, el lleure i el patrimoni històric esdevindran una eina de cohesió social i, a la vegada, un motor econòmic.... “governarem amb la participació real de la ciutadania. I ho farem amb total transparència i informació, no amb propaganda. De propaganda, la mínima. Més ben dit, farem la millor propaganda que es pot fer. La millor del món. La dels resultats, l’eficàcia i el bon govern”.

De la seva banda, el portaveu d’ADMC, Josep Parera, ha destacat “l’entesa assolida entre les forces que formarem govern, l’estabilitat que arribarà a l’Ajuntament i a Calafell i els resultats que el municipi n’obtindrà”. Parera ha reiterat que “seria molt bo que aquesta etapa d’estabilitat es prolongués més enllà d’aquest mandat”.

Paraules. Publicades a la web de l'ajuntament. Ara, els fets: avui assisteixo a la manifestació en qualitat de ciutadana però també com a presidenta d'una associació de Veïns que es va crear poc temps desprès de la primera manifestació, l'any 2007, protestant per la pujada dels autobusos un 400%. Poc temps desprès vàrem demanar ser atesos per l'alcalde i encara esperem. Amb tot aquest sarau del POUM hem estat del costat dels veïns i s'han produit canvis que segurament afectin la meva trajectoria en molts sentits, canvis que són importants; però per sobre de tot el que s'ha produït és la unió veinal més forta mai vista a Calafell.

Més paraules de Sánchez: participació de la ciutadania, cero; joves, zero; transparència, cero; i propaganda, d'aquesta no dic cero sino 76.000. Setanta-sis-mil euros que ens costa un senyor que s'ha agafat per fer-li propaganda, disfressat de director de comunicacions i que no és capaç ni de fer un email a premsa en condicions. Butlletins municipals a dojo, això sí, en paper reciclat; la ràdio com a mitjà de propaganada i no com a mitjà de participació ciutadana; les associacions silenciades, i per acavar, qualsevol discrepància es titlla de 'politització, com la manifestació d'avui, 3 d'abril.
I dels seus 2 socis de govern no queda res. Al que s'ha posat del costat dels veïns en el POUM l'ha fet fora (Parera) i a Rion, a aquest l'ha fet fora el seu propi partit per insultar la intel.ligència dels veïns.

Es per això que m'ho prenc com un acte de reafirmació dels drets com a ciutadana, com una protesta per l'incompliment de les primeres paraules com a alcalde. Sánchez no recorda que va moure cel i terra utilitzant la seguretat ciutadana com a argument per fer desgast a l'alcalde d'aquell moment. Ara, la delinqüència és part de la vida quotidiana, els robatoris estan a la ordre del dia i si protestem ens diu que estem polititzats. Però és que avui fins i tot la policia que no estigui de servei assistirà a la manifestació, perqué estan tips de treballar sense mitjans mentre l'alcalde malbarata els diners en capricis, de treballar masses hores, de que la gent els culpi del problema de la delinqüència quan fan el que poden.

Avui, 3 d'abril s'inicia quelcom nou, quelcom de molt bo, i és que el poder no el detenta l'alcalde, sino aquells que li donen la seva confiança.

I aquesta, de veritat, l' ha perduda fa temps;des d'aquell trist i fals "Sònia, confia en mi".

No Jordi, no confio en tú.

Ja no..